Sobre “la banalitat del bé”

De lectura imprescindible, el concepte de “banalitat del mal” va ser formulat per Hannah Arendt el 1963. La tesi que Arendt pretenia mostrar a través d’aquesta expressió és que Eichmann, l’autor de crims monstruosos contra la humanitat, era un individu comú i corrent que simplement acatava ordres, sense realitzar cap mena de reflexió crítica envers aquestes.
Sense gosar acostar-me al talent reflexiu d’Harent, sí que m’agradaria donar una volta sobre el que jo en diria “la banalitat del bé”. La “banalitat del bé”, i del mal, compartirien arrels: distanciament de la realitat, incapacitat de poder entendre el que està succeint a causa de la més absoluta falta de reflexió, anul·lació del debat i la més mínima autocrítica, i actuar burocràticament sense qüestionar res ni ningú que tingui més poder que un mateix.
Per aplicar al peu de la lletra tots els conceptes expressats anteriorment, el govern de Granollers, porta la “banalització del bé” a la seva màxima expressió. La mostra, el darrer Ple de l’Estat de la Ciutat. Després del primer espot electoral de cara al 2027 per part de l’alcaldessa Barnusell i de les intervencions dels grups de l’oposició, em van quedar clares dues coses. La primera que, com el gat de Schrödinger, els granollerins som capaços de viure i conviure en dues ciutats, paral·leles però contràries, a la vegada.
I la segona, és que començo a tenir seriosos dubtes que la nostra alcaldessa no hagi sacrificat conèixer de primera mà el que passa a la ciutat, i fan o desfan els seus propis regidors de govern a canvi de dedicar el seu temps a una major presència electoralista a les xarxes socials. Però els ciutadans també tenim la nostra responsabilitat per haver arribat a “banalitzar tant aquest bé” com per haver confós i assumit que ser una bona persona et porta inequívocament a ser un bon polític.

Tot recordant Josep Pla: “cal alguna cosa més que ser bona persona per dedicar-se a la política. Si només ets bona persona, la feina ideal per a tu és ser recepcionista d’hotel”. Els de Granollers Primàries, per molt que ens dolgui, no podem “banalitzar el bé”, ni aprovar l’estat de la ciutat ni la seva acció de govern. Una acció de govern que demostra que, malgrat la seva majoria absoluta, la por, la poca valentia, la desídia i la feblesa són les coses que prevalen a l’agenda municipal a l’hora de governar.
La part bona d’aquesta història és que la ciutadania se’n comença a adonar i comença a fer sentir la seva veu, a part d’estar desil·lusionada, emprenyada. Esperem que ho continuï fent perquè nosaltres, els de Granollers Primàries, hi vam ser, hi som i hi serem per escoltar-la, ja que no deixa de ser també la nostra...
fins a la independència!

Carles Canet i Estrany