Sobre ciutats i educadors/es

Un any just perquè a Granollers se celebri el XVIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores. I, ja fa un any, vaig escriure que aquest esdeveniment corria el perill de ser una gran despesa per acabar en una passejada de gent forana per una carretera inundada de comerç “gens local”. Un dels punts per poder obtenir la qualificació de Ciutat Educadora és “donar a conèixer el patrimoni cultural i educatiu del municipi, mitjançant un programa de visites d’estudi a experiències locals”.

A partir d’aquesta definició, presumirem davant dels visitants de les nostres escoles bressol municipals (amb les educadores en constant “peu de guerra” per manca de recursos, augments de ràtios, amb cada vegada més nens amb necessitats especials sense poder atendre adequadament i amb menys parelles educatives, degudament formades i capacitades)?; els portarem al CEE Montserrat Montero, al Joan Solans, a l’EMT o al Salvador Llobet, per mantenir un debat amb els seus treballadors sobre relacions laborals educadors/administració?; hi haurà una xerrada sobre“segregació escolar” amb els representants del Consell Escolar Municipal?; parlarà d’infrafinançament educatiu municipal un govern que es permet el luxe de tenir contractat un gerent que cobra 120.000 euros per fer, o no, encara no se sap què? Tampoc crec que puguem portar-los a visitar la DGAIA, perquè es distreguin...
Els de Granollers Primàries, després de temps pensant i debatent sobre el mapa educatiu de la ciutat, presentarem pròximament, un estudi, que sempre es podrà tenir en compte, o no, de cara a millorar l’ensenyament a la ciutat.

Granollers té molta sort, malgrat el seu govern, de poder comptar amb molt bons professionals i projectes educatius. De moment, però, crec que a tots plegats ens sortiria a compte, pel Congrés, programar una excursió a la Catalunya Nord i visitar alguna escola de La Bressola, veritable referent i exemple d’educació municipal en l’excel·lència, d’implantació en el territori i en català! De passada ens estalviaríem, segur, un munt d’entrebancades, esquitxades i patinades al paviment de la zona de vianants...

PS: Per coincidència de l’Ascensió amb el 87è aniversari del bombardeig de Granollers, algú hauria canviat una hora de Cheese Party o d’Ascensió Market per poder gaudir durant dos minuts del quadre Massacre, de Francesc Serra, l’anomenat “Guernica català”, en un lloc preferent al Museu de Granollers? Estic segur que molts. I això també és “educar”. Nosaltres continuarem insistint i persistint... fins a la independència!

Carles Canet i Estrany