Sobre bolquers i polítics

Bernard Shaw, dramaturg, va dir una vegada que “els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint... i els dos per la mateixa raó”.

Ara que la parròquia mal anomenada independentista està ben entretinguda amb congressos per fer veure que tot canviarà, mentre res no canvia, i anem fent presidents a tort i a dret, intentant entendre conceptes com “cobrar per endavant”, “eixamplar la base”, “jugada mestra” o “la militància decideix”, potser caldria revisar Shaw. Només cal donar-nos a nosaltres mateixos l’oportunitat de perdre la por i canviar bolquers... i polítics. A Granollers, també ens ha donat per reciclar polítics i, canviant “Cèsar per Cleòpatra”, voler emular Shaw, convertint-nos en autors de les nostres pròpies obres de teatre.

La darrera, el Ple extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat. Deien que una característica de les obres de Shaw és la llarga introducció que les acompanya. La introducció electoralista de l’alcaldessa ens va anar col·locant un reguitzell de promeses que, complir-les totes abans del 2050, serà una tasca digna més que d’homes, de superhomes. És clar que sempre els quedarà el recurs, començat a utilitzar fa ben poc i durant la Festa Major 2024, que ells “no en sabien res”. Posats a tocar el violí, tampoc en deuen saber res del soroll, de la contaminació, dels contractes mal fets o deserts, de la manca de places educatives, de la pèrdua d’espais culturals, de l’estat del paviment dels nostres carrers, de la brutícia... La tan promesa “mirada diferent” de la nostra alcaldessa, s’ha acabat convertint en “mirada indiferent”.
I aquí està el veritable error d’una majoria socialista absoluta mal gestionada: no entendre que “si tu tens una poma i jo una altra i les intercanviem, tu i jo continuem tenint una poma cadascú. Però si tu tens una idea i jo una altra, intercanviant-les, aconseguim tenir els dos dues idees” (Shaw dixit).
Em sap greu, però, com a apassionat de la cultura i del teatre, mentre sembla que alguns viuen a la idealista La casa de nines d’Ibsen, la majoria de granollerins vivim a La casa dels cors trencats de Shaw.
Em quedo amb Shaw, un geni teatral que va dir també allò de “tracta d’aconseguir els teus somnis o et veuràs obligat a somiar el que els altres volen que somiïs”.
Fins a la independència... afegiria jo.

Carles Canet i Estrany