El padró municipal i el creixement de la ciutat

Ens demanen escriure aquest article dos mesos abans que arribi a les seves mans perquè, a desgrat de molts, l’aturada per vacances de l’administració pública excedeix amb escreix les vacances, però sobretot el ritme de feina d’una gran majoria. Escriure del moment polític amb tant temps d’antelació o, per exemple, d’una Festa Major qüestionada els darrers anys, ratllaria l’atreviment o gosadia.
Aquest mes de setembre, però, Granollers tindrà el plenari de l’Estat de la Ciutat, un moment en què més enllà d’exposar els grans projectes de ciutat, els partits de l’oposició passarem comptes amb el govern i demanarem explicacions del camí que va prenent dia a dia la nostra ciutat. Seria arriscat no enfocar el projecte de creixement de Granollers, sense tenir presents els moviments poblacionals al país i a la nostra comarca.

Catalunya ha guanyat 700.000 habitants en els últims 10 anys, entre el 2014 i el 2024. Una xifra que equival quasi a dues vegades la població del Vallès Oriental. A Granollers –des de l’entrada de Granollers Primàries al consistori–, la població ha crescut en un 5%, a ritme de 1.000 persones/any en els darrers 3 anys; lluny del que passava en el quinquenni anterior quan aquest creixement fregava escassament l’1%.
El creixement sostingut des d’inici del segle XXI a l’àrea metropolitana en ciutats com l’Hospitalet, Rubí, Sant Cugat o Sant Just Desvern amb creixements del 10 al 27% en deu anys, acompanyat de l’estancament poblacional de Barcelona, podria arribar-nos ara a la segona corona metropolitana. I la ciutat haurà d’estar preparada.

Aquest creixement de la segona corona metropolitana, que obeeix a factors diversos com poden ser els canvis migratoris i en gran mesura la fugida de la gran metròpoli buscant habitatge més assequible, ens obliga a treballar per conèixer quin impacte tindrà sobre els equipaments i serveis més bàsics, com ara la neteja, les escoles, els centres sanitaris, les residències, la mobilitat, les escombraries, la seguretat i, per descomptat, l’habitatge. Caldrà treballar per com Granollers haurà d’absorbir aquest augment per mantenir i millorar la qualitat de vida, les arrels, la llengua, els costums i la nostra història en pro de la prosperitat de tots els seus habitants.

Mònica Ribell i Bachs